Mai arribar tard s’ha convertit en un fet tan històric. Ara fa cent anys, el juny de 1912, la casualitat va voler que Pere Joan Iborra perdés el vaixell que havia de portar-lo a fer les Amèriques. Mentre esperava un altre mitjà de transport es va guanyar la vida fabricant granissats segons la tradició del seu poble natal. La Nucia a Alacant. «Xe, prova això», deia oferint gots de granissats als vianants al barri de la Barceloneta, davant de la seva primera botiga. El 1933 es va traslladar al Poblenou, un barri que avui dia és impensable sense el seu El Tio Che. Irene Iborra ja és la cinquena generació que despatxa gelats, granissats, llet merengada i, la seva especialitat, orxata.
Com ens explica Teresa, la mare d’Irene, el procés de producció és 100% artesanal: s’usen xufles adquirides directament dels productors, com es feia fa 100 anys.
D’aquesta manera, d’any en any generacions de poblenovins han somniat durant els dies calorosos d’estiu amb la caiguda de la tarda i la seva orxata d’El Tio Che.
Per molts anys Tio Che, gràcies per aquests primers cent anys…