La quarta generació d’orxaters Iborra celebra al Poblenou el centenari d’un negoci familiar molt fidel als seus orígens
El besavi Joan Pere el va inaugurar el 1912
De Carme Escales, Barcelona
El destí era Argentina. Joan Pere Iborra va arribar a Barcelona amb la seva esposa i els seus fills, des de La Nucia, una població de la Marina Baixa (Alacant), amb la fita de pujar a un vaixell que els portaria fins l’Argentina. Allà era on aquella família valenciana visualitzava el seu futur. Però el transatlàntic va partir sense ells i, a l’espera de l’oportunitat següent d’embarcar, Joan Pere Iborra va preparar granissats i orxates i va començar a assajar un altre futur a la ciutat.
Als baixos de la Barceloneta –on va estar ubicada l’orxateria fins el 1933, abans de traslladar-se al Poblenou– aquells refrescos van tenir tanta acceptació que ja no va fer falta salpar enlloc. Llimones i xufles arribaven de València per a ser espremudes en aquest modest però fructífer negoci, amb un amo simpàtic que convidava a tastar els seus preparats amb un amable “Xe, tasta això”. L’expressió valenciana va acabar batejant l’orxateria amb el nom El Tio Che.
Xufles d’Alboraia
Avui, al 44 de la Rambla del Poblenou, davant del Casino de l’Aliança, Alfons i Pepe, besnéts de Joan Pere, segueixen al capdavant d’aquesta saga d’orxaters que ja forma part de l’essència d’un barri. “Han vingut els avis i els pares i ara veus venir els néts, que porten les seves promeses o els seus fills. Te n’adones de com ha anat passant el temps”, explica Teresa Moreno, l’esposa d’Alfons. Ell, quarta generació Iborra, elabora a l’obrador llet merengada granissada, granissats de llimona i taronja i l’especial, amb civada, malta, sucre, canyella i llimona, entre d’altres productes. Però la gran estrella sempre ha estat l’orxata. “Està feta de xufles d’Alboraia (Horta valenciana). Les hidratem durant 24 hores, les rentem i les trinxem amb aigua i sucre, o sense sucre per a les persones diabètiques. Totes agraden moltíssim”, detalla Moreno.
Per a ella, la fidelitat de la clientela del barri té molt a veure amb la longevitat del negoci. “També vénen molts estrangers. Es nota que ara tenim molts hotels nous a prop, i també arriben turistes amb guies que ens mencionen”, remarca qui, amb cada got d’orxata que serveix, fa a mans un moment de plaer. “És rica i refrescant a l’estiu, i especial i tranquil·litzant a la tardor i a l’hivern”, descriu Oriol Martí, un dels clients assidus d’El Tio Che, que obra tot l’any.
“A l’hivern també fem torró i tot l’any servim vermut i entrepans al local del costat, que també és nostre”, diu Teresa Moreno. Fórmules per alimentar una empresa exemplar, que prepara la festa del centenari pel juny, “un homenatge al treball”, segons paraules de l’Alfons, besnét d’El Tio Che.