Algú ens va dir fa molt de temps que la millor manera de celebrar un dia de sol és amb una orxata a la mà i un bon amic a la terrassa d’El Tio Che de Poblenou. Deu ser cert si s’ha de jutjar per la quantitat de visitants que no deixen passar ni un sol dia sense aturar-se a Rambla 46, la nostra cantonada centenària d’un dels barris més atractius de Barcelona. La màgica rotonda de Poblenou manté, multiplica i exalta la seva fisonomia de veïns de sempre i de diverses generacions, així com de turistes i de viatgers que no es perden el capbussó al mar, molt a prop i de pas, i d’una multitud de parelles joves que van escollir Poblenou per veure créixer els seus fills en una de les zones més atractives de la ciutat.
D’aquest cúmul de coses bones, en què podríem seguir afegint-hi dades entranyables i encantadores, la cantonada d’El Tio Che és el centre de reunió del barri. Aquí es produeixen les trobades, els amors, les xerrades de mig minut perquè el foc s’ha deixat encès, les últimes notícies i els projectes de cooperació amb els veïns. Així doncs, diem que passa de tot. I mentre tot això ocorre, gaudim dels granissats, dels gelats, de les orxates, de les llets merengades i d’uns entrepans fets amb la mateixa passió del primer dia i que romanen a la memòria de tot bon urbanita que els tastés en aquells temps que ja no tornaran. Però no només són aquests sabors que inquieten els paladars, ja que seríem injustos si no esmentéssim aquella aroma de xocolata que altera i desespera l’olfacte des del novembre fins al març. Primer amb els torrons… renoi! Autèntics torrons artesans, de tall asimètric, lletres fetes a mà; sí, fets a mà al cent per cent. Quina falta fa una màquina si la felicitat consisteix a embriagar-se a l’obrador veient com surten les peces, cadascuna diferent de l’altra perquè depenen de tantes coses i, és clar, cada dia no som els mateixos.
Aquí van néixer Alfons, Maria, Pepe, després s’hi sumaren Teresa, les nenes Natàlia i Irene i, ara, Cristina, la petita. Aquí van viure tres generacions, encara que la primera no va arribar a conèixer el barri. Van encallar a la Barceloneta i també van ser famosos. Sempre amb el mateix: qui és orxater, que faci orxates, com ha de fer un alacantí de soca-rel i de temps passats. Val la pena venir a conèixer la cantonada més dolça del Poblenou, conèixer gent simpàtica, tastar els sabors de tota la vida, així com els més nous, i donar-se un capritx!