l Tio Che ja espera els amics amb delit a la seva cantonada. Al Poblenou ens agrada la primavera perquè tornem a veure’ns les cares i preservem l’ànima de poble. Renovat, ensuma la primavera a l’aire que arriba del mar i del somriure de cada veí.
Se sent nou, després d’haver recorregut els camps de xufla per trobar-ne les millors, d’haver rebut noticies de xuflaires i orxaters, i de tastar tota l’orxata que trobà a Alboraia. Nou d’espolsar-se l’hivern, perquè a vegades passa fred mentre espera que arribin els amics de l’orxateria. Novíssim, després d’haver passat per les mans de la Teresa i l’Alfons, que l’abrillantaren, l’enllustraren i li donaren espardenyes noves i un tint al pantaló de pagès que Déu n’hi do!
Però l’hivern és així, i ja se sap que molts s’enderien a hivernar. Amb el que ell estima la gent! I ara som aquí, tot just sortint d’aquest temps letàrgic, comptant els dies que falten perquè el sol anunciï la seva arribada i es decideixi a esclatar en mil colors en aquesta terrassa de tots que tants amics acull.
El Tio Che va parlar amb l’Alfons, la Teresa, amb la Natalia i la Irene. Va fer escoltar la seva veu experta d’un segle i gairebé dos anys. I ells, que l’entenen, una vegada més el faran content.
Els gelats no són bons, sinó boníssims. Com cada any, l’Alfons hi treballa de valent. I si s’ha de jutjar per les xocolates que tastem avui, certament estan d’ensomni. Tot sembla indicar que el “dulce de Leche” serà un dels èxits de l’estiu, però val més que ho diguin els degustadors, ja que any rere any donen fe de quins sabors triomfen i quins no tant. Ells, que no es perden cap novetat, ho saben perfectament.
El Tio Che va demanar entrepans nous, i és d’aquesta manera que va néixer l’hamburguesa de vedella magra. La vols amb enciam i tomàquet? Amb formatge? Potser amb pebrot verd? Amb olives? I així és com també han vist la llum uns pans deliciosos amb formatge de cabra, mel i enciam tendre; i unes botifarres amb pebrots verds rostits que de ben segur faran parlar. Us faran venir aigua a la boca, amics i amigues, ja ho veureu!
De l’orxata d’enguany, podem afegir-ne poca cosa, ja que segueix sent la mateixa des de fa un segle. Mira que ho repetim: aigua, sucre i xufla. Res més. Però allò que és bo és a la terra, al tebi mediterrani que bressola les plantacions, en l’amor que es posa en cada collita. Però de l’amor que es cova al nostre obrador no cal parlar-ne: n’hi ha tant que es desborda.
L’orxater centenari sap que encara que els dies s’allarguin, la primavera és curta i, per això, també ha dit que cal gaudir-la. A més, com que hi ha tanta feina, la millor manera de passar-ho bé és fent-nos feliços a tots: als veïns del Poblenou, als de Barcelona, als d’arreu del món.