La primavera esclata al Poblenou. Ens tornem a trobar a la nostra cantonada després de deixar enrere una estació. Altra vegada els nens insisteixen a fer parlar a El Tio Che de la cantonada, el qual escampa un somriure etern, aquell personatge que, confessem, també ens va fer dubtar de si era de veritat o no: sí i no, depèn.
El cert és que les tertúlies van arrencar fa uns dies i des d’aleshores ni les pluges de maig les aturen. Comencem la temporada plens de gom a gom, amb els gelats acabats de treure de l’obrador. Aquests dies l’estrella és la taronja trufada, però això va com va, alguns donarien la vida per la xocolata amarga, d’altres, pels gelats de torró, perquè n’hi ha per tots els gustos. La primavera ens fa despertar, i ve acompanyada d’un conjunt de sensacions, entre les quals es troba el tornar a somiar amb un gelat, un granissat, una orxata artesanal, una llet merengada o un vermut a El Tio Che. Els entrepans mereixen un esment apart, per llepar-se’n els dits.
Com s’explica aquesta fidelitat? Perquè són sabors que estan al paladar de cinc generacions de barcelonins. Són sabors de culte, i nosaltres ens dediquem a mantenir aquesta devoció. Es poden comptar amb els dits de la mà els qui a Barcelona ciutat continuen fent les llets merengades, els granissats d’ordi, els cubanitos i les orxates artesanals amb les antigues receptes d’herència familiar, i n’hi ha que ho agraeixen.
No hi ha cap dubte que Poblenou és un barri que sap celebrar l’arribada dels dies més llargs. Hi ha tantes històries a explicar, petons d’amors nous, nadons resguardats de l’hivern, nous veïns i milers de turistes que cada any vénen a recrear la seva passió incondicional per la ciutat. A qui se li acut entrar a casa sense passar-se primer per l’orxateria? No sabem com es produí aquest miracle, però a la botiga l’ambient festiu és continu. De no ser així, com s’expliquen les cues de clients i amics que esperen el seu minut dolç del dia? A més, però, com s’explica que a la cua tothom enraoni amb tothom com si fossin amics de tota la vida? Donem fe que de les cues d’aquesta orxateria centenària molts han marxat amb un número de telèfon, un correu electrònic o una cita. Sembla increïble, però és cert. Potser per la proximitat del mar, potser per l’encís de l’orxata, potser… no ho sabrem mai, però continuem aquí, cent un anys després, fent el mateix, i alhora millor, simplement entretenint la màgia perquè no marxi mai d’aquesta botiga.